Ahir, 2/12/2011, a classe de COED vam recitar diferents poemes davant de tota la classe. De fet, va ser la segona sessió que dedicavem a recitar poemes. A mi em va tocar recitar i vaig triar-ne un de Miquel Martí Pol anomenat "Poema de Tot l'any" . És el següent:
POEMA DE TOT L'ANY
Aquest poema de tot l'any
és una endevinalla,
ningú no sap de quin any és
i, si algú ho sap, s'ho calla.
És d'aquest any?, de l'any passat?,
de l'any vinent tal volta?,
és d'un any digne i assenyat
o d'un any poca-solta?
Potser no cal saber-ne res,
o no saber-ne massa,
i vigilar on au el pes
quan fem alguna passa,
perquè del temps, el que se'n sap
és que no té mesura
i que jugar-hi és com jugar
amb una criatura
que, tant si plora com si riu,
segur que no ens enganya
i que, per més que fem el viu,
al capdavall ens guanya.
Aquest poema de tot l'any
és un poema lliure,
si ens el prenem amb prou afany
ens pot ajudar a viure.
Vaig triar aquest poema perquè tot i que a simple vista pot semblar molt simple, és aquesta simplicitat i espontaneitat el que el fa ser tant expressiu i pròxim.
Un aspecte a destacar d'aquesta sessió de recitació és l'exercici de relaxació que ens va fer realitzar la Rosa Soler, la professora de COED. Ja que gràcies a aquests exercicis ens va permetre relaxar-nos una mica abans de sortir a recitar. Tot i que jo vaig posar-me nerviosa i em vaig entravancar en un vers.
Penso que tothom que va sortir a recitar ho va fer molt bé i els poemes triats van ser ben escollits, ja que tots eren molt bonics. Pel que fa la varietat de temes va ser divers.
Cal dir que he pogut comprovar que la poesia és un mitjà que et permet expressar gran quantitat de sentiments. I fins i tot reflexionar sobre grans aspectes del món en què vius.
Un dels que van recitar i em va agradar molt és aquest de Salvador Riera:
Tinc Alzheimer
Si em veus i te n'adones que no hi veig,
Mira'm
Si em veus i te n'adones que no hi sento,
Parla'm
Si em veus i te n'adones que quequejo,
Escolta'm
Si em veus i te n'adones que no et puc tocar,
Toca'm
Si em veus i te n'adones que em costa moure'm
Mou-me
Si em veus i te n'adones que he caigut,
Aixeca'm
Si em veus i te n'adones que tremolo,
Abraça'm
Si em veus i te n'adones que ploro,
Deixa'm plorar
Però no deixis mai de mirar-me, de parlar-me, d'escoltar-me, de tocar-me, de moure'm, d'aixecar-me, d'abraçar-me.
I pel damunt de tot,
No deixis mai d'estimar-me
A continuació vam valorar alguns dossiers d'aprenentatge. Vam destacar el següent:
- Cal anomenar als professors per nom i cognom.
- evitar errors ortogràfics
- Hi ha d'haver constància de la data.
- Han d'aparèixer temes que hagim treballat a classe i també fora de casa.
- Hi ha d'haver una introducció, nus i conclusió.
- Utilitzar llenguatge estàndard