No sé perquè però en aquesta última sessió de recitació totes les companyes que els hi tocava recitar estaven força nervioses. M’hi vaig fixar quan al arribar a la Universitat moltes estaven a fora el carrer recitant una vegada darrera altra la poesia, dient que no se la sabien. Però quan van recitar ho van fer molt bé i van obtenir una bona nota.
He de dir que una companya, la Laia Castellnou després de sentir-la practicar diverses vegades el seu poema tan als ferrocarrils, com al tren, al carrer.. ens va deixar bocabadades a totes, ja que va deixar-se portar pel que deia el poema ("Assaig de càntic en el temple", de Salvador Espriu)
Per acabar la classe vam realitzar una activitat que consistia en posar-se en rotllana i descriure una companya, per tal d' esbrinar qui era. En el meu cas vaig descriure a l’ Anna Dalmau, ja que amb el temps que porto he vist que és una gran persona, que es preocupa molt pels demés i que transmet molta confiança i sinceritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada